CAPÍTOL TRES

La raó ha de conèixer la raó del cor... i totes les altres raons,

 diuen que va dir  Leonora Carrington*

3-1 Leonora Carrington (Lancashire, 1917 - Ciutat de Mèxic, 2011)

Pintora i dramaturga va formar part del grup surrealista de París. Va conèixer l’obra de Max Ernst a través de la coberta d’un catàleg que li va regalar la seva mare. Poc després el coneixeria i fugiria amb ell a París. S’integra en el cercle d’André Breton. Dins el grup surrealista va conèixer Remedios Varo, la surrealista catalana amb qui establiria una amistat duradora. Juntes es van exiliar a Mèxic durant la segona guerra mundial i allà hi van desenvolupar les seves carreres.

3-2 El cuiner, el poeta, l’Eva i el llamàntol

El cocinero, el ladrón, su mujer y el amante escrita i dirigida per Peter Greenaway

3-3 Drippings

Tècnica de pintura basada en el degoteig i l’esquitx que caracteritza l’obra de Pollock (veieu notes 0-4 i 0-6)

3-4 Warhol

El nostre Pollock es refereix, en una cita impossible, a les pintures oxidades amb orina sobre coure que Warhol va fer, en referència a Pollock, els anys 70, és a dir, vint anys després de la seva pròpia mort, la de Pollock, l’any 1956… (veure nota 1-4)

3-5 Apunta bé

Essent Magy Heim l’alter ego de Pegy Guggemheim, davant l’anunci del nostre Pollock no pot més que demanar-li una mica de moderació… (veieu nota 1-4)

3-6 Cuina de l’Ovidi

Cita d’Ovidi, el poeta llatí del segle I dc, autor del 

llibre L’art d’estimar, una curiosa i pragmàtica sèrie

de   consells per als joves  amants i,  alhora,    del

cantautor alcoià de la Nova Cançó Ovidi Montllor, 

observador      romàntic  i alhora irònic de la  vida

quotidiana.

El disseny de la carta del restaurant, obra de

Victòria Pujadas i Joan Casellas, és un barreja impensable entre el neoplasticisme de   Theo   Van Der Burg i el

surrealisme paranòico-crític de Salvador Dalí.

3-7 Mona Lisa

Victòria Pujadas

Intervenir sobre la imatge de la Gioconda (Mona Lisa) es com intervenir sobre l’idea de la pintura europea; sobre el cànon de la perfecció. Victòria Pujadas ho fa d’una manera peculiar,   al·ludint a la naturalesa  de la tècnica del  esfumato    que caracteritza     l’obra de maduresa de Leonardo i que te amb la  Gioconda    el seu moment  d’inici: L’esfumato una forma de  dissoldre els    contorns    per, paradoxalment, donar mer volum i atmosfera.    Victòria    Pujadas assaja un “esfumato” amb cera i pintura blanca sobre   l’icone de  l’art renacentista.  El somriure   ambigu de La Mona Lisa s’irradia  sobre la taula de l’Eva i  l’Òscar   que   veuen torbat el seu idil·li pel fantasma d’en Maurici en forma de llamàntol…

3-8 Wagner
Músic romàntic de gran opulència que va impulsar l’òpera de l’art total on tot entrava en relació amb la composició musical; dels decorats i la vestimenta de cantants i figurants fins al disseny de l’edifici mateix del teatre. Desmesurat en l’art i en la vida, sempre va tenir defensors acèrrims i detractors irreductibles. També enemics més prosaics com els sastres i restauradors als quals no pagava. 
Wagner va visitar Barcelona on va deixar molts seguidors per diverses generacions. El poeta
Joan Brossa va ser un d’aquests seguidors entusiastes. Diverses obres de Brossa fan referència directa a Wagner. Paradoxalment o per fatalitat nominal Joan Brossa va néixer al carrer Wagner de Barcelona.
Maurici és un cuiner virtuós de gran èxit, particularment amb els plats de mariscs, per això alguns restaurants de moda li dediquen algun plat, com aquest del Llamàntol Wagner a la Maurici, un plat exquisit però desmesurat on la ració d’un, dóna per a tres!

 

3-9 Mar fellinià
Federico Fellini mostra sovint “la trampa i el cartró” de l’art, és a dir, el seu artifici com a motor comunicatiu de paradoxes i de somnis. Particularment belles són diverses escenes de Casanova (1976) i E la nave va (1983) on planteja extenses superfícies marines a base de grans llençols de plàstic negre onejats per ventiladors. En una escena de E la nave va, dues dames contemplen una posta de sol des de la coberta d’un vaixell monumental al bell mig de l’esmentat mar de plàstic. Que bonic que és, diu una d’elles, sembla un decorat!.
Posar en evidència l’artifici per potenciar-ne la capacitat comunicativa i expressiva de l’obra és una proposta molt estesa en el món de l’art modern des del Rococó, que és expressada explícitament per Federico Fellini. La foto-vídeo-novel·la Plaça d’Ocata es basa en aquest principi i d’aquí la diversitat de recursos audiovisuals emprats dins d’un film que busca la lògica del cinema mut. El mar fellinià és, alhora, un reconeixement al mestre i un manifest d’intencions.
Molts artistes han fet referència al mar de plàstic fellinià, entre ells el cantant
Nick Cave en el seu video-clip The Weeping Song. Joan Casellas en el projecte The mediterranean project de 1989 i Victòria Pujadas en diverses instal·lacions.

 

3-10 Edvard Munch (Løten, 1863 - Ekely, 1944)
Edvard Munch, considerat el pare de la pintura expressionista després de Goya, va influir de forma directa en els expressionistes alemanys dels anys 10 i 20 tant en la pintura com en el cinema. El crit de 1893, (originalment titulat Desesperació) és una de les seves obres més famoses  i una icona de l’art modern i d’avantguarda.

LEONORA CARRINGTON
DRIPPINGS POLLOCK
PINTURA OXID ORINA WARHOL
OVIDI MONTLLOR
MONALISA VICTÒRIA PUJADAS
MAR FELLINI E LA NAVE VA
EDWUARD MUNCH

Joan Casellas        joancasellas21@gmail.com

Victòria Pujadas     viktoriapb@gmail.com

DRIPPINGS POLLOCK